Article DF primera

1. S’addiciona l’article 65 bis a la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, que queda redactat de la manera següent: “Article 65bis1. En cas que l’encausat sigui una persona jurídica, es pren declaració a la persona especialment designada pels òrgans competents de la persona jurídica, i, a manca d’això, al seu representant legal, assistit, en tot cas, del seu advocat.

2. La declaració ha d’anar dirigida a l’esbrinament dels fets i a la participació en els fets de la persona jurídica encausada i de les altres persones que també haguessin pogut intervenir en la seva realització. A aquesta declaració li és aplicable el que es disposa en aquesta secció en tot allò en el que no sigui incompatible amb la seva especial naturalesa.

3. La incompareixença injustificada del representant legal o de la persona especialment designada per la persona jurídica per representar-la comporta que es tingui per celebrat aquest acte, entenent-se que s’acull al seu dret a no declarar.”

2. Es modifica l’apartat 3 de l’article 116 ter de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, el qual queda redactat com segueix: “Article 116ter[…]3. El batlle pot encomanar la conservació, l’administració, la gestió i la conversió en diner líquid, si escau, dels fons a l’Oficina de Gestió d’Actius regulada al títol catorzè d’aquest Codi. El seguiment i la identificació dels fons poden ser encomanats a l’Oficina de Recuperació d’Actius del Cos de Policia, el funcionament i les facultats de la qual es determinen per reglament.[…]”.

3. S’addiciona l’article 140 bis a la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, que queda redactat de la manera següent: “Article 140bis1. Quan l’encausat sigui una persona jurídica, pot estar representat per a un millor exercici del dret de defensa per una persona que especialment designin els òrgans competents de la persona jurídica encausada. En cas que no s’efectuï aquesta designació, ha de comparèixer el representant legal de la persona jurídica.Aquesta persona pot declarar en nom de la persona jurídica, sense perjudici del dret a guardar silenci, a no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable. No es pot designar a aquest efecte a qui hagi de declarar en el judici com a testimoni.

2. No obstant l’anterior, la incompareixença injustificada del representant legal o de la persona especialment designada per la persona jurídica per representar-la no impedeix en cap cas la celebració de les sessions del judici oral, que s’ha de dur a terme amb la presència de l’advocat designat.”

4. S’addiciona l’apartat 4 a l’article 163 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, que queda redactat de la manera següent: “Article 163[…]4. En cas que el procediment d’ordenança penal se segueixi contra una persona jurídica, pot estar representada per una persona que especialment designin els òrgans competents de la persona jurídica encausada. En cas que no s’efectuï aquesta designació, ha de comparèixer en el procediment d’ordenança penal el representant legal de la persona jurídica.”

5. Es modifica l’article 176 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, el qual queda redactat com segueix: “Article 176Si els béns del condemnat no són suficients per cobrir totes les responsabilitats pecuniàries, aquestes han de ser satisfetes per l’ordre següent:

1. La reparació dels danys i la indemnització del perjudici.

2. Les despeses de gestió en què hagi incorregut l’Oficina de Gestió d’Actius3. Les despeses judicials.

4. Les multes.”

6. Es modifica l’article 177 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, el qual queda redactat com segueix: “Article 177Els efectes de comerç il·lícit intervinguts es poden vendre, si d’això no se’n deriva cap perill; altrament, s’han de destruir o inutilitzar.Els efectes de comerç lícit es poden destruir quan el seu escàs valor, per raó de la seva obsolescència, deteriorament o caràcter perible, no puguin ser convertits en diner líquid.Quan els efectes intervinguts siguin de comerç lícit s’han de vendre en pública subhasta o a través de la seva adjudicació directa.”

7. Es modifica l’apartat 1 de l’article 238 bis de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, el qual queda redactat com segueix: “Article 238bis1. L’Oficina de Gestió d’Actius gestiona i, si escau, realitza els fons objecte de comís determinats en la sentència. Si els fons són de comerç lícit, es poden afectar a qualsevol dels serveis o departaments de l’Administració pública.[…].”

8. Es modifica l’article 258 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, el qual queda redactat com segueix: “Article 258Al Llibre de Condemnes Penals s’hi registren les resolucions condemnatòries dictades pels tribunals i batlles, i es fan constar en cada anotació els cognoms i el nom del condemnat, la data i el lloc de naixement, la nacionalitat, els noms del pare i de la mare, la data de la sentència o l’ordenança condemnatòria, les penes imposades i el número de la causa.S’hi fan constar també les condemnes de les persones jurídiques, identificant-les amb el nom, el domicili i les dades de constitució i registre, així com qualsevol modificació de la que se’n tingui coneixement.Les anotacions es formalitzen a la vista de les sentències respectives i són signades pel secretari del tribunal.No poden ser objecte d’anotació les resolucions dels tribunals en matèria de Jurisdicció de menors.”

9. Es modifica l’article 261 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, el qual queda redactat com segueix: “Article 261Son cancel·lades del Llibre de condemnes penals.

10. S’addiciona el títol catorzè, integrat per 21 articles, a la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, el qual queda redactat com segueix: “Títol catorzè. Oficina de Gestió d’ActiusCapítol I. Disposicions generalsArticle 274.ObjecteAquest títol té per objecte regular l’organització, el funcionament i les facultats de l’Oficina de Gestió d’Actius (“OGA”).Article 275.Naturalesa i facultats de l’Oficina de Gestió d’Actius1. L’Oficina de Gestió d’Actius és un òrgan de l’Administració general, auxiliar de l’Administració de Justícia, i adscrit al ministeri competent en matèria de justícia, que disposa d’autonomia funcional en l’exercici de les seves funcions.

2. L’Oficina de Gestió d’Actius és competent per conservar, administrar, gestionar, posar en valor, convertir en diner líquid els productes d’activitats delictives i d’altres béns o fons relacionats amb el delicte que siguin objecte d’una resolució d’embargament, de segrest o de comís dictada per l’òrgan judicial competent.A l’efecte d’aquest títol, s’entén per “fons” la definició continguda a l’apartat 2 de l’article 116 d’aquest Codi, i per “activitat delictiva” i “delicte” les conductes descrites com a tal al Codi penal.

3. També correspon a l’Oficina de Gestió d’Actius resoldre sobre l’adjudicació de l’ús dels fons quan l’òrgan judicial hagi acordat la seva utilització per a finalitats d’interès públic o social.

4. Igualment, l’Oficina de Gestió d’Actius és competent per:

5. L’Oficina de Gestió d’Actius ha de portar un inventari actualitzat dels fons embargats, segrestats o comissats, i ha de disposar de la informació necessària per al seu seguiment, control i valoració.Article 276.Deure de col·laboració1. Totes les persones i entitats públiques i privades estan obligades a col·laborar en les actuacions regulades en aquest títol, i a facilitar a l’Oficina de Gestió d’Actius tota la informació de què diposin en relació amb els fons embargats, segrestats o comissats, sense cap altra limitació que les que imposen el respecte dels drets fonamentals de les persones i la llei.

2. L’Oficina de Recuperació d’Actius i l’Oficina de Gestió d’Actius han d’intercanviar les informacions necessàries a fi d’evitar duplicitats o pèrdues d’eficiència, i han de prestar-se col·laboració mútua d’acord amb les seves competències respectives.

3. L’Oficina de Gestió d’Actius pot recavar d’altres administracions públiques l’assistència i assessorament que requereixi en matèria d’execució dels embargaments, segrests i comisos acordats per l’òrgan judicial.

4. Així mateix, en l’exercici de les seves competències, l’Oficina de Gestió d’Actius pot obtenir la col·laboració, així com qualsevol informació útil de qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que estaran obligades a prestar la seva col·laboració, sense que, en el seu cas, puguin oposar el secret bancari.

5. La cessió de dades de caràcter personal a l’Oficina de Gestió d’Actius, en el marc del deure de col·laboració que imposa aquesta Llei i per a la finalitat que s’hi estableix, no requereix el consentiment de la persona interessada.Article 277.Col·laboració per a la localització de béns1. L’Oficina de Recuperació d’Actius, a través dels canals policials internacionals establerts, és l’òrgan encarregat de realitzar l’intercanvi d’informació policial relacionada amb la localització de béns.

2. L’Oficina de Gestió d’Actius ha de realitzar l’intercanvi d’informació passiu provinent d’altres oficines, institucions o organismes judicials o multidisciplinaris, sempre que la finalitat de l’intercanvi sigui l’embargament o segrest en el marc d’un procediment penal. Igualment, en compliment dels mandats judicials, pot dirigir-se a qualsevol altra oficina o institució competent, independentment de la seva naturalesa.

3. Per la via reglamentària s’han d’establir els mecanismes d’intercanvi d’informació entre ambdues oficines per assegurar l’aplicació efectiva de les disposicions dels apartats anteriors.Article 278.Mitjans materials i humans1. El ministeri competent en matèria de justícia ha de dotar l’Oficina de Gestió d’Actius dels mitjans materials i humans necessaris perquè pugui dur a terme adequadament les funcions que té encomanades.A aquest efecte, el ministeri competent ha d’adscriure a l’Oficina de Gestió d’Actius, com a mínim:

2. L’adscripció dels mitjans personals previstos en aquest article s’entén sense perjudici que la persona titular de la direcció de l’Oficina de Gestió d’Actius pugui estar igualment adscrita a altres àrees o departaments del ministeri competent.

3. L’Oficina de Gestió d’Actius ha de comptar amb personal amb perfils tècnics especialitzats en matèria jurídica o econòmica i financera, amb coneixements adequats en gestió d’actius, anàlisi econòmica i execució de mesures patrimonials. Els perfils tècnics han de ser adequats a la naturalesa i complexitat dels fons gestionats.

4. L’Oficina de Gestió d’Actius ha de poder comptar, així mateix, amb el suport i assessorament tècnic especialitzat necessari per a l’exercici de les seves funcions, de conformitat amb el que disposa l’article 292, especialment en aquells àmbits que requereixin coneixements específics o d’elevada complexitat tècnica.Capítol II. Comissió Tècnica de Gestió d’ActiusArticle 279.Creació i funcionament1. Es crea la Comissió Tècnica de Gestió d’Actius com a òrgan consultiu adscrit al ministeri competent en matèria de justícia, amb la finalitat d’emetre criteris generals, orientacions i recomanacions de caràcter tècnic en matèria de gestió d’actius.

2. La Comissió no pot intervenir en la presa de decisions relatives a casos concrets ni en l’exercici de les funcions atribuïdes a l’Oficina de Gestió d’Actius.

3. Els informes de la Comissió no tenen caràcter vinculant.Article 280.Composició i nomenament1. La Comissió Tècnica de Gestió d’Actius es compon dels cinc membres titulars següents:

2. Per cadascun dels membres titulars assenyalats a l’apartat anterior, la persona encarregada de designar-los també ha de designar un membre suplent.

3. Els membres de la Comissió Tècnica de Gestió d’Actius són nomenats per un període de sis anys, renovable per una sola vegada. Aquesta limitació no és aplicable als representants dels ministeris competent en matèria de justícia i de finances, el mandat dels quals es vincula al càrrec o funció en virtut del qual han estat designats.El mandat membres de la Comissió Tècnica de Gestió d’Actius no pot ser revocat anticipadament, excepte per causa justificada.

4. Ocasionalment, es pot sol·licitar l’assistència puntual a la Comissió Tècnica de Gestió d’Actius de batlles o magistrats de la jurisdicció penal o de representants de l’UIFAND o d’altres departaments, serveis o àrees de l’Administració general, sense que adquireixin la condició de membres ni dret a vot.Article 281.Càrrecs1. Els càrrecs de president i de secretari recauen en els membres titulars o suplents que representen el ministeri competent en matèria de justícia.

2. Els membres titulars o suplents que no exerceixin els càrrecs de president i de secretari són vocals de la Comissió Tècnica de Gestió d’Actius.

3. Els membres han d’actuar amb independència de criteri i d’acord amb principis tècnics i professionals.

4. El càrrec de membre de la Comissió tècnica de Gestió d’Actius no és retribuït.Article 282.Funcionament i presa de decisionsEl funcionament, la convocatòria, el quòrum, la presa de decisions, el termini per estendre l’acta i els informes de la Comissió Tècnica de Gestió d’Actius es regulen per reglament.Capítol III. Gestió dels fonsArticle 283.Iniciació del procediment i informació sobre els fons1. Una vegada rebuda la resolució de l’òrgan judicial competent, l’Oficina de Gestió d’Actius ha de recavar tota la informació necessària per a la gestió dels fons embargats, segrestats o comissats.2.Quan un actiu no es trobi dipositat en el lloc indicat per l’òrgan judicial, es constati la seva destrucció o es tingui coneixement de qualsevol altre aspecte rellevant, l’Oficina de Gestió d’Actius ho ha de comunicar immediatament a l’òrgan judicial competent als efectes oportuns.Article 284.Valoració dels fons1. A petició de l’òrgan judicial competent, l’Oficina de Gestió d’Actius ha de valorar els fons embargats, segrestats o comissats.

2. No s’ha d’efectuar la valoració en el cas de fons mancants de valor o d’un valor ínfim, quan siguin inservibles o no tinguin per si mateixos utilitat per formar part d’un altre bé. Aquesta circumstància ha de ser comunicada a l’òrgan judicial competent.Article 285.Anàlisi econòmica i proposta d’actuació1. A petició de l’òrgan judicial competent, l’Oficina de Gestió d’Actius ha d’elaborar una anàlisi econòmica en relació amb el destí dels fons en què s’han de tenir en compte els criteris necessaris a efectes d’evitar les actuacions antieconòmiques.

2. L’anàlisi econòmica ha de tenir en compte, entre altres, els criteris següents quant als fons: estat i naturalesa, valoració, despeses derivades del dipòsit, conservació i manteniment, caràcter consumible i perible, depreciació per ús o pel transcurs del temps, situació possessòria i, si escau, càrregues.

3. A partir del resultat de l’anàlisi econòmica, l’Oficina de Gestió d’Actius ha de formular per escrit una proposta d’actuació dirigida a l’òrgan judicial competent. La proposta pot consistir, entre altres, en alguna o varies de les actuacions següents:

4. La proposta d’actuació ha de ser autoritzada per l’òrgan judicial.Article 286.Subhasta pública1. La subhasta pública té per objecte la venda d’un o diversos actius o lots d’actius, segons el que resulti més convenient.

2. El valor de cada actiu o lot d’actius a efectes de la subhasta s’ha de correspondre amb el valor que resulti de la seva valoració. El tipus de sortida de la primera subhasta ha de ser equivalent al preu mínim de la liquidació establert per la resolució judicial, incrementat en un quaranta per cent.Si la primera subhasta queda deserta, es pot procedir a una segona licitació, amb un tipus de sortida equivalent al preu mínim de la liquidació establert per la resolució judicial, incrementat en un vint per cent, i si la segona subhasta queda deserta, es pot procedir a una tercera licitació, amb un tipus de sortida equivalent al preu mínim de la liquidació establert per la resolució judicial.

3. La subhasta s’ha d’anunciar mitjançant la publicació alButlletí Oficial del Principat d’Andorra, sense perjudici de la possibilitat d’utilitzar altres mitjans de publicitat, quan es consideri convenient.

4. L’anunci de la primera licitació s’ha de fer en el termini màxim d’un mes a comptar de la data de la resolució judicial en què s’acordi la conversió dels fons en diner líquid.Si es procedeix a una segona o una tercera licitació, l’anunci s’ha de fer en un termini màxim de quinze dies naturals des de l’endemà del dia en què la primera o la segona subhasta ha quedat deserta. Les subhastes s’han de realitzar entre els quinze dies naturals i el mes d’ençà de la publicació de l’anunci alButlletí Oficial del Principat d’Andorra.

5. Quan es tracti de béns immobles, s’han de fer constar, quan sigui el cas, les dades urbanístiques oportunes, les càrregues o els gravàmens que hi hagi sobre els mateixos béns i també que el licitador, pel sol fet de participar en la subhasta, admet i accepta que queda subrogat en la responsabilitat que se’n deriva, en cas d’esdevenir adjudicatari.

6. L’execució material de la subhasta es pot encomanar al saig. En aquest cas, un representant de l’Oficina de Gestió d’Actius assisteix a l’acte de licitació, i té la facultat de decidir sobre les incidències que puguin sorgir en el desenvolupament de l’acte, i fins i tot de suspendre la subhasta o de condicionar l’adjudicació a una ratificació posterior.

7. Les persones que vulguin participar en la subhasta han de presentar un resguard que justifiqui que han formalitzat l’ingrés de l’import corresponent al quinze per cent del tipus de sortida de l’actiu que es pretén subhastar, al compte de dipòsits i consignacions que s’indiqui, als efectes establerts a l’apartat següent.

8. L’actiu subhastat s’adjudica provisionalment a la persona que hi hagi participat i hagi presentat la millor oferta. Amb aquesta finalitat, la persona titular del ministeri competent en matèria de justícia dicta un acord d’adjudicació provisional, en què s’identifiquen l’adjudicatari i el bé o dret subhastat, i alhora atorga un termini de quinze dies naturals per ingressar al compte de dipòsits i consignacions que s’indiqui la diferència entre l’import de l’adjudicació i l’import del dipòsit ingressat per participar en la subhasta.Si l’adjudicatari no consigna l’import dins del termini assenyalat, l’adjudicació provisional s’anul·la i l’adjudicatari perd l’import del dipòsit ingressat en el seu moment, que s’aplica a les costes de l’execució; la quantitat que excedeixi aquest import es considera producte de l’execució.

9. Un cop consignat l’import, la persona titular del ministeri competent en matèria de justícia dicta un acord d’adjudicació definitiva que acredita el pagament i constitueix el títol de transmissió de l’actiu subhastat.

10. En l’acord d’adjudicació definitiva d’un bé immoble o d’un dret sobre un bé immoble, s’hi han de fer constar, quan sigui el cas, les càrregues o els gravàmens anteriors que subsisteixen, i la subrogació de l’adjudicatari en aquestes càrregues i aquests gravàmens. Quan es tracti de béns immobles o de drets sobre béns immobles, i en els altres casos en què una llei ho exigeixi, l’acord d’adjudicació definitiva es formalitza en escriptura pública, que constitueix el títol de transmissió del bé o dret subhastat.

11. No poden participar en la subhasta les persones a les quals se’ls hagi comissat l’actiu objecte de la mateixa, ni tampoc les persones que actuïn en el seu nom o per compte seu, ni aquelles amb les quals mantinguin vincles de parentiu, convivència o relació que permeti presumir una actuació interposada.Article 287.Adjudicació directa1. L’adjudicació directa dels fons escau en els supòsits següents:

2. El preu mínim de l’adjudicació directa és:

2. L’entrega del bé a una Administració pública concreta requereix l’autorització judicial, llevat que l’òrgan judicial competent acordi que el servei o departament de l’Administració sigui escollit per l’Oficina de Gestió d’Actius.Article 289.Utilització provisional1. L’Oficina de Gestió d’Actius pot proposar a l’òrgan judicial competent la utilització provisional, per part de l’Administració pública, dels béns embargats, segrestats o comissats, incloent-hi si es tracta de vehicles, quan aquesta utilització permeti una optimització del valor del bé superior a la que resultaria de la seva conversió en diner líquid, o quan no es consideri procedent aquesta conversió.

2. Una vegada autoritzada judicialment la proposta d’utilització provisional, correspon a l’Oficina de Gestió d’Actius adjudicar l’ús dels béns al servei o departament concret de l’Administració pública i establir les mesures de conservació que hagin de ser adoptades.L’Oficina de Gestió d’Actius ha d’informar a l’òrgan judicial competent dels extrems referits.Article 290.Destrucció dels fons1. L’Oficina de Gestió d’Actius pot proposar a l’òrgan judicial competent la destrucció dels fons que siguin de lícit comerç, però que pel seu escàs valor, per raó de la seva obsolescència, deteriorament o caràcter perible, no puguin ser convertits en diner líquid.

2. Una vegada autoritzada judicialment la proposta, correspon a l’Oficina de Gestió d’Actius ordenar la destrucció dels fons, que ha d’efectuar-se de conformitat amb la normativa aplicable en funció de la naturalesa del bé.Article 291.Fons no adjudicatsQuan no sigui possible la conversió dels fons en diner líquid, ni sigui procedent la seva destrucció o entrega a l’Administració pública, l’Oficina de Gestió d’Actius ha d’informar d’aquesta circumstància a l’òrgan judicial competent a l’efecte que acordi el que estimi procedent.Article 292.Assistència tècnica especialitzada1. L’Oficina de Gestió d’Actius pot recórrer a experts, professionals o entitats especialitzades per a la realització de les tasques tècniques que requereixin coneixements específics.

2. L’assistència prestada té caràcter auxiliar i es limita a l’elaboració d’informes, valoracions o altres actuacions de caràcter estrictament tècnic que siguin necessàries per al compliment de les funcions de l’Oficina de Gestió d’Actius.

3. En cap cas aquesta assistència pot comportar la delegació de potestats públiques ni de les facultats atribuïdes a l’Oficina de Gestió d’Actius.Article 293.Destinació dels fons objecte de comís1. El producte de la conversió dels fons s’aplica, en primer lloc, a satisfer les despeses ocasionades per la valoració, conservació i gestió dels béns i pel procediment de conversió. La quantitat restant s’ingressa al compte de dipòsits judicial i queda afectada al pagament de les responsabilitats pecuniàries previstes en aquest Codi.

2. Els rendiments, fruits i interessos generats abans que es dicti resolució judicial ferma de comís es destinen prioritàriament a cobrir les despeses de gestió, conservació i administració dels fons.

3. L’import obtingut de la conversió de fons objecte d’una resolució judicial ferma de comís s’aplica d’acord amb el que disposa l’article 176 d’aquest Codi. La quantitat restant, així com els rendiments obtinguts durant la gestió dels béns, s’ingressen a favor de l’Estat com a ingressos de dret públic.

4. Fins a un cinquanta per cent dels recursos a què fa referència l’apartat anterior es pot destinar a les finalitats següents:

5. La Llei del pressupost general determina anualment el percentatge dels recursos que es destina a les finalitats previstes en aquest article i estableix els criteris per a la seva distribució.

6. Els costos de gestió i les despeses derivades de l’administració, conservació i realització dels fons es poden estimar d’acord amb el que es determini reglamentàriament.

7. En el cas de la realització d’un bé embargat o objecte de comís per ordre d’una autoritat judicial estrangera, s’apliquen les disposicions de la Llei de cooperació judicial internacional en matèria penal.Article 294.Règim de recursos1. Contra les decisions adoptades per l’Oficina de Gestió d’Actius que afectin drets o interessos legítims i que no estiguin subjectes a autorització prèvia de l’òrgan judicial, es pot instar el control judicial davant l’òrgan judicial competent en el procediment penal.

2. L’òrgan judicial ha de resoldre el recurs o incidència mitjançant resolució motivada.

3. No són susceptibles de control judicial els actes de tràmit ni les actuacions de caràcter material o tècnic, ni aquelles que es limitin a l’execució de resolucions judicials.

4. L’òrgan judicial pot acordar la suspensió dels efectes de la decisió impugnada quan ho consideri necessari.”

11. S’addiciona la disposició transitòria tercera a la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, el qual queda redactat com segueix: “Disposició transitòria tercera. Règim transitori i entrada en funcionament de l’Oficina de Gestió d’ActiusEl títol catorzè és aplicable als fons l’embargament, segrest o comís dels quals s’acordi després de l’entrada en vigor de la Llei del Codi Penal i una vegada hagi entrat en funcionament l’Oficina de Gestió d’Actius que ha de ser com a màxim en el termini d’un any. Això no obstant, l’Oficina de Gestió d’Actius pot, prèvia autorització de l’òrgan judicial, assumir la gestió i realització de fons embargats, segrestats o comissats amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei referida, atenent la naturalesa o circumstàncies particulars dels fons.

12. S’addiciona una disposició final segona a la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, el qual queda redactat com segueix: “Disposició final segona. Disposicions reglamentàriesEs faculta el Govern per aprovar les disposicions reglamentàries que siguin necessàries per al desplegament, l’eficàcia i l’execució del títol catorzè d’aquest Codi.”

13. Les remissions a la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, contingudes a la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998 es modifiquen de conformitat amb la taula d’equivalències contingudes a l’annex 2 de la Llei qualificada del Codi penal.